Mosaic

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.