EL FONDÓ DE LES NEUS
Portes, finestres, balcons i altres / 1
Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple.
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent
és neta
i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l'ocell
que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest
meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo
a més amb un
desesperat dolor aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
No calen moltes explicacions sobre el motiu d'aquesta foto, abans de la restauració i després d'ella.
Avançar per vore fotos .