ANOTACIONS HISTÒRIQUES DELS ÚLTIMS TEMPS

LA LLUM ELÈCTRICA AL FONDÓ DE LES NEUS


En 1910 un agricultor fondoner inquiet i emprenedor Silvano Tortosa després d'entaular amistat amb José Castroverde d'Asp que era l'encarregat del molí de blat i de la xicoteta central elèctrica que hi havia a Asp a la vora del riu Vinalopó a l'altura del "Castillo del Rio" va començar a cavil·lar en la possibilitat d'instal·lar al Fondó llum elèctrica per a desterrar els cresols, les caputxines etc.
A finals de 1911 i en un bodega que havia comprat al carrer Nou del Fondó va instal·lar una central electricotèrmica no sense molts titubejos i crítiques. Estava composta per un motor d'explosió Crossley de 30 HP i una dinamo AEB de 25 KW a 120 v..
Després d'intentar tornar-se arrere del seu projecte diverses vegades a finals de gener de 1912 es va beneir l'Elèctrica del Fondó de les Neus i va començar a funcionar proporcionant llum elèctrica per primera vegada tant en les cases particulars a les quals es va portar la instal·lació col·locant dos "peretes" (bombetes) per vivenda com en alguns llocs públics. Més endavant arribaria al poble la instal·lació d'una empresa "Riegos de Levante" que va suplantar definitivament el projecte de Silvano.


PINTURES MURALS A L'ESGLÈSIA PARROQUIAL QUE DATEN DE 1717
Les obres de rehabilitació de l' esglèsia del Fondó de les Neus han permés vore pintures murals que havien romangut amagades durant tres segles sense que haguera cap constància oral ni documental d'elles.
A les parets i sostres de la parroquia, sota una fina capa d'algeps, han aparegut diverses escenes religioses pintades "al temple" amb gran riquessa temàtica i cromàtica. Els experts consideren que foren realitzades entre 1717 i 1724 encara que dels seus autors - pels trets es sap que van ser varis - res es coneix pel moment. En auqest període el temple tenía la consideració d' ermita.

 Malgrat tot, 22 anys després el bisbe d'Oriola, el jesuita Juan Elías Gómez de Terán, va decidir erigir-la com parroquia sota l'empar del Sacratísim Cor de Iesús i amb el títol e invocació de Nostra Senyora de les Neus, la patrona del poble. És aleshores cuan ordenà enlluir amb algeps totes les parets i sostres per tal de tapar les pintures, tasca que ha deteriorat el llegat de forma apreciable. 

 Un dimoni, un àngel amb cames d' animal, una ramadera, rabosots, conills i querubins portant els típics fruits de la zona - bacores, magranes, raim i melons - son alguns dels elements que apareixen pintats a les parets. La restauració ademés de necessitar una important inversió requerirà anys per a  completar-la. 
ELs experts consultats també consideren rellevant la presència d' un retaule dedicat a la Divina Ramadera. Auqest culte sorgeix a Sevilla per un monjo caputxi i es va estendre per la península en 1705. Sóls dotze anys després ja apareix a la humil ermita del Fondó, un date que pot aportar pistes per a identificar a l' escola autora d'esta peculiar obra pictòrica sense precedents a la comarca. Junt a esta capella també han aparegut decorades les de San Josep, Sant Antonin Abad, San Francesc de Paula i posiblement les de Santa Bárbera i la dedicada a les Ánimes del Purgatori.
Este desoubriment otorga al Fondó una història, un patrimoni i una identidat que anhela desde que en 1839 va naixer com municipi al segregar-se d' Asp.

( Informació extreta de la noticia publicada al Diari "Información" 18/04/2007; les imatges procedeixen de la revista "Amanecer XIV")