El que ha passat fins ara
(Un poc d'Història)
El que voríen ara els nostres avant-passats del Paleolític que vivien a la Cova del Rollo just a la frontera amb els actuals termes municipals d'Asp i La Romana. És segur que quedarìen una mica esglaiats per l'embassament d'aigua.
fondoneus002008.jpg
La Cova del Rollo o del Sol és el lloc documentat amb restos arqueològics on pot ser habitaren les persones més antigues dins del terme municipal i que ha estat estudiada pel professor Mauro Hernàndez de la Universitat d'Alacant en la publicació "La metalurgia prehistòrica en el valle medio del Vinalopó(Alicante)". Lucentum II, Alicante, pags.17-42. Aquí s'han trobat industries del Palelolitic Superior concretament Aurinyacià, Gravetià i Solutreogravecià. Aquestes persones llògicament viurien del que caçaven pels voltants tot i servint-se d' eines de sílici que són les que hem descobert ara. També recollirien el que la terra produïa sense conrear-la. En els periodes de la història com el Neolític, Eneolític i Bronze és generà un canvi important ja que els grups humans que vixqueren aquí començaren a conrear la terra i a domesticar els animals per tal de garantir-se l'alimentació. Perfecionaren les técniques en la fabricació i apareixéren els utensilis de fang cuit. Continuaren habitant als coves però probablement baixaríen a les zones mes planes des de les muntanyes. D'este periode han descobert prop del Vinalopó algunes eines com puntes de fletxa, punyals, ganivets etc. fets en coure. També s'han trobat en els mateixos llocs restes de ceràmica campaniforme.En la serra de l' Alforna en el terme d'Asp també s'han trobat restes pertanyents a l'edat del Bronze com a gresols, motles de fosa etc. Les matèries primes probablement procedirien de Crevillent, Orihola o Santomera -el coure- i l'estany de la zona de Cartagena. Este jaciment estaria datat en la segona meitat del segon mil·lenni abans de C. (abans del 1300 a.C.)
D'època ibèrica i romana no hi ha moltes restes en la zona perquè a causa dels cultius els terrenys s'han mogut molt destrossant jaciments, a vegades espoliant-los o silenciant la seua existència. El vall del Vinalopó Mitjà, la zona entre Asp, Novelda i Montfort és la més rica amb restes què van des del segle V a C al V d. C. : monedes, làpides, un bou ibèric, mosaics romans, ceràmiques...En l'etapa de dominació islàmica i la reconquesta esta zona pertanyia a la Cora de Tudmir que tenia la capital a Oriola en la primera etapa, fins al 744 en que es produí la mort del cabdil visigod. Restos importants són els castells d'Asp i Novelda. En el segle XIII després d'un periode de decadència i després de la invasió almohade el territori fou reordenat creant una unitat territorial denoominada "hisn" que depenía d'un castell central. En el nostre cas el castell que feia cap del territori era el d'Alacant anomenat "LEQANT".
fondoneus002007.jpg
 La resta de castells de la zona depenien del castell central. El d'Asp va tindre activitat fins a 1249 amb l'ocupació castellana. En 1243 es signà el Pacte d'Alcaraz entre l'infant Alfons de Castella -futur Alfons X- i Ibn Hud cap de la Taifa de Múrcia deixant els territoris del esmentat regne entre els quals es trobaben els del governador de Crevillent en mans del regne de Castella. El ra'is (governador)de Crevillent Ahmad b. Hud -fill del rei de Múrcia- que dominava estes terres fou el que signà per son pare. Per Castella l'infant D. Manuel era el senyor del territori per concessió de son germà Alfons.L'ocupació de les terres per Castella va significar entrar dins la zona d'influencia castellana encara que els regnes de taifa i els seus governadors musulmans continuaven controlan el territori i, aixó si, pagant la meitat de les rendes al rei cristià.
e01-cas.gif
Tornar a la portada
fondoneus002006.gif
Història Antiga/Mitjana
Història Mitjana/Moderna
Naiximent del Fondó
fondoneus002005.jpg
fondoneus002004.jpg
fondoneus002003.jpg
fondoneus002002.gif
fondoneus002001.gif